collectivat/araina-text-corpus · Datasets at Hugging Face

text stringlengths 4 1.54k
Es tempsi verbaus establissen ua succession importanta entà organizar intèrnament eth tèxte e mantier era coeréncia damb era realitat de dehòra.
Servissen ath madeish temps entà coesionar e entà estructurar.
En çò que seguís, es vèrbs son basicaments en passat.
Vos calerà cambiar es tempsi verbaus d’acòrd damb es indicacions qu’auetz ena dreta.
Bruce Frederick Joseph Springsteen neishec en Long Branch, Naua Jersey, en 1949.
Era inspiracion entà èster musician li arribèc quan veiguec a Elvis Presley en Ed Sullivan Show.
Quan auie 13 ans se crompèc era prumèra guitarra.
Ara edat de 16, era sua mair poguec obtier un prèst entà crompar-li ua guitarra Kent que costaue 60 dòllars, eveniment que rememorèc ena cançon «The Wish» (eth desir).
Eth 1965 venguec guitarrista en grop The Castiles, e dempús tanben i prenguec eth ròtle de vocalista principau.
Editèc eth prumèr album eth 1973, titolat Greetings from Asbury Park , que venec tot just 25.000 còpies e auec pòga acuelhuda ena critica maugrat era preséncia de cançons coma "Spirit In The Night" o "Blinded By The Light".
Eth disc següent siguec The wild, the innocent and the E street suffle, que siguec editat eth madeish an e auec un impacte mès gran damb tèmes coma "Rosalita (Come Out Tonight"), "Incident on 57th street" o "New York City Serenade".
Er an 1974, eth critic musicau Jon Landau, dempús d’assistir a un des sòns concèrts escriuec ua frasa que passèc tara istòria dera musica: «e en ua nit qu’auia besonh de senter-me joen, eth me hèc a sénter coma s’escotèssa musica per prumèr còp.
È vist eth futur deth rock and roll, e eth sòn nòm ei Bruce Springsteen».
Eth prumèr succès de public e critica siguec Born tu run (1975), album que conten bères ues des milhors composicions dera carrèra de Springsteen, e ath madeish temps dera istòria deth rock.
Se tracte de tèmes coma «Born to run», «Jungleland», «Backstreets» o «Thunder Road».
Quan semblaue qu’eth sòn enairament auie demorat frenat, eth 1978 enregistrèc e lancèc Darkness on the Edge of Town, un des milhors disqui dera sua carrèra e eth començament dera sua milhor etapa coma poèta urban, damb istòries esclatantes sus perdedors dera societat.
Dempús arribèren The River (1980), Nebraska (1982), Born in the U.S.A. (1984).
A partir deth 1991 inicièc un camin mès acustic e intimista, a imatge de Bob Dylan, damb disqui coma Human touch (1992) o Lucky town (1992).
Eth 1994 obtenguec un Oscar de Hollywood pera cançon Streets of Philadelphia dera banda sonora deth film Philadelphia (1992), dirigida per Jonathan Demme.
Damb eth nau sègle se produsic un virament important ena sua carrèra quan enregistrèc The Rising (2002).
Eth cambi de son siguec evident e tornèc tàs arraïcs deth sòn ròck mès pur.
Quan era critica ja enterraue a Springsteen, ressorgic damb un disc e un torn memorables.
Eth succès siguec incontestable e propicièc un nau torn mondiau d’a on gessec eth DVD Live In Barcelona, que recuelh eth concèrt enregistrat eth 16 d’octobre de 2002 en Palai Sant Jordi.
Observatz que i a ua coerència ena succession de tempsi verbaus.
Soent emplegam present istoric, ei a díder que parlam deth passat emplegant eth present.
Quan eth temps de referéncia ei en present, alavetz es eveniments que i seguissen se pòden exprimir en futur.
Mès se cambiam eth temps de referéncia de present tà passat, alavetz çò qu’abans ère exprimit en futur s’exprimirà en condicionau:
Eth 1936 es militars s’aucèren contra eth govèrn democratic; dempús vieren tres ans de guèrra.
Eth 1936 es militars s’aucen contra eth govèrn democratic; dempús vieràn tres ans de guèrra.
Eth 1936 es militars s’aucèren contra eth govèrn democratic; dempús vierien tres ans de guèrra.
Cau díder, totun, qu’aqueres combinasons son relativament dubèrtes e que podem trobar d’autes formules.
È vist eth futur deth rock and roll, e eth sòn nòm ei Bruce Springsteen».
The River (1980), Nebraska (1982), Born in the U.S.A. (1984).
The Rising (2002).
Quan redigim en passat cau qu’empleguem corrèctaments era succession entre preterit e plus-que-perfècte.
Jusèp Condò siguec capelhan en diuèrsi edrets de Catalonha.
Dempús, ath finau dera sua carrèra, se trasladèc tara Val d’Aran a on escriuec era part mès coneguda dera sua òbra.
Jusèp Condò siguec capelhan en diuèrsi edrets de Catalonha.
Dempús, ath finau dera sua carrèra, se trasladèc tara Val d’Aran a on escriuec era part mès coneguda dera sua òbra.
Ath finau dera sua carrèra, Jusèp Condò se trasladèc tara Val d’Aran, a on escriuec era part mès coneguda dera sua òbra Abans, auie estat capelhan en diuèrsi edrets de Catalonha.
Ath finau dera sua carrèra, Jusèp Condò se trasladèc tara Val d’Aran, a on escriuec era part mès coneguda dera sua òbra Abans, auie estat capelhan en diuèrsi edrets de Catalonha.
Aplicatz-ac ath fragment que seguís, auent en compde çò qu’auetz lejut abans sus Springsteen:
È vist eth futur deth rock and roll, e eth sòn nòm ei Bruce Springsteen».
Unitat 5.
Es proposicions relatives son es introdusides per un relatiu.
Quini tipes de relatius i a?
Toti es pronòms relatius an ua foncion dobla: hèn de ligam entre un substantiu e ua proposicion subordinada que lo complemente e, ath madeish temps, remeten a ua foncion qu’aqueth substantiu hè laguens dera proposicion subordinada.
Eth relatiu que pòt hèr referéncia a persones o a causes e inserís era proposicion adjectiva laguens der espaci de referéncia deth substantiu que complemente:
Aguesta ròda naua se des·hole tostemp + Ara bici li metí era ròda ager.
En prumèr cas, era foncion deth camin ena subordinada ei de subjècte, mentre qu’en segon cas era foncion dera ròda ena subordinada ei d’objècte dirècte.
Aguestes proposicions a on auem un article o demostratiu qu’introdusís un nòm qu’ei complementat pera proposicion de relatiu, admeten era elision deth nòm, e parlam donques de relatives d’elision:
Guardatz que, tostemp que se da aquerò, er espaci qu’a demorat entre determinant e relatiu poirie èster ramplit per un substantiu:
D’aguestes ne dideram relatives d’elision.
Sajatz de díder a on i a elisions e a on i a relatives d’elision:
Eliditz atau es nòms que pogatz en tèxte que seguís:Coma en d’auti tempsi passauen es tarraquets pes pòrts, aué es carretères que trauessen es Pirenèus ven a passar camions de contunh.
Çò qu’ei: usabilitat que vò díder ua comunicacion eficienta, e usabilitat que vò díder eth paradís instantani.
Toristes que massifiquen es endrets e toristes que cerquen «escotar eth silenci» coma enes anóncies de coches SUV.
Gestors que trabalhen pera imatge, gestors que trabalhen pes servicis, e gestors que trabalhen pera economia de mercat, coma extremitats que non saben que son d’un madeish còs.
Eliditz atau es nòms que pogatz en tèxte que seguís:
Coma en d’auti tempsi passauen es tarraquets pes pòrts, aué es carretères que trauessen es Pirenèus ven a passar camions de contunh.
Çò qu’ei: usabilitat que vò díder ua comunicacion eficienta, e usabilitat que vò díder eth paradís instantani.
Toristes que massifiquen es endrets e toristes que cerquen «escotar eth silenci» coma enes anóncies de coches SUV.
Gestors que trabalhen pera imatge, gestors que trabalhen pes servicis, e gestors que trabalhen pera economia de mercat, coma extremitats que non saben que son d’un madeish còs.
Enes darrères frases deth tèxte anterior i a tres casi d’estructures a on se repetís un element: usabilitat, toristes, gestors.
Per qué pensatz que non se i hè cap d’elision?
Es proposicions de relatiu pòden èster de dues manères.
Per un costat, adjectives especificatives, que dan ua informacion classificatòria o identificadora:
Per un aute, adjectives explicatives, qu’ahigen informacion non classificatòria e van mercades per ua entonacion separada.
En tèrmes de puntuacion, van mercades coma incís, entre virgules o per un aute mejan que les isòle en tèxte:
Es explicatives s’empleguen soent en contèxte formau entà dar informacion qu’informauments serie organizada sense subordinacion o damb subordinacion mens dirècta:
En contèxte informau se pòden presentar coma proposicions que demanen atencion sus ua circonstància, encara que pogue èster plan coneguda:
E ves?!
Eth constrast especificatives/explicatives ei equivalent de çò que podem trobar sus es adjectius:
Aguest ei un fragment de Era plaça deth Diamant, era novèlla de Mercè Rodoreda, revirada tar aranés per Manuela Ané.
Sajatz d’identificar (1) es subordinades relatives e, se n’i a, didetz (2) se quines son explicatives.
Didetz tanben (3) quan i a elision deth nòm qu’ei complementat pera relativa:E es senhors qu’ac saben, s’eth tramvia ei massa plen e n’i a quauqu’ues qu’an d’èster dretes, se lhèuen e les hèn a sèir, e es que non ac saben, demoren seigudi.
E quan comencè a plorar Quimet lheuèc eth cap per dessús dera virada deth linçò e me demanèc se qué me passaue e li cohessè era vertat: era pòur de morir espartida.
E arric e didec que òc, que i auie un cas, eth cas dera reina Bustamante, qu’eth sòn òme, tà non auer trabalh, la hec a espartir per un shivau e de resultes moric.
E arrir qu’arriràs e mès arrir.
Per aquerò non li podia explicar era net de nòces ara senhora Enriqueta, perqué eth dia deth maridatge, quan arribèrem en pis, Quimet me hec a anar a cercar viures, barrèc era pòrta e hec a durar era net de nòces ua setmana.
Mès çò qu’expliquè ara senhora Enriqueta siguec eth cas dera reina Bustamante e didec que òc, qu’ère terrible, mès qu’encara ère mès terrible çò que hège eth sòn òme, que ja hège ans qu’era ploja l’arrosaue e qu’es mauves li florien ath dessús, que l’estacaue ath lhet crucificada pr’amor qu’era tostemp volie húger.
Aguest ei un fragment de Era plaça deth Diamant, era novèlla de Mercè Rodoreda, revirada tar aranés per Manuela Ané.
Sajatz d’identificar (1) es subordinades relatives e, se n’i a, didetz (2) se quines son explicatives.
Didetz tanben (3) quan i a elision deth nòm qu’ei complementat pera relativa:
E es senhors qu’ac saben, s’eth tramvia ei massa plen e n’i a quauqu’ues qu’an d’èster dretes, se lhèuen e les hèn a sèir, e es que non ac saben, demoren seigudi.
E quan comencè a plorar Quimet lheuèc eth cap per dessús dera virada deth linçò e me demanèc se qué me passaue e li cohessè era vertat: era pòur de morir espartida.
E arric e didec que òc, que i auie un cas, eth cas dera reina Bustamante, qu’eth sòn òme, tà non auer trabalh, la hec a espartir per un shivau e de resultes moric.
E arrir qu’arriràs e mès arrir.
Per aquerò non li podia explicar era net de nòces ara senhora Enriqueta, perqué eth dia deth maridatge, quan arribèrem en pis, Quimet me hec a anar a cercar viures, barrèc era pòrta e hec a durar era net de nòces ua setmana.
Mès çò qu’expliquè ara senhora Enriqueta siguec eth cas dera reina Bustamante e didec que òc, qu’ère terrible, mès qu’encara ère mès terrible çò que hège eth sòn òme, que ja hège ans qu’era ploja l’arrosaue e qu’es mauves li florien ath dessús, que l’estacaue ath lhet crucificada pr’amor qu’era tostemp volie húger.
Eth relatiu QUE l’auem tanben en proposicions substantives de tipe nèutre:
Es frases damb çò que, coma Çò que diden ei çò que vau, entren en cas generau deth çò coma referent nèutre o generic, damb dues formes basiques çò que e çò de.
Es relatives nèutres damb çò son tostemp dera forma çò que:
S’en madeish contèxte i metem adjectius, alavetz era connexion pren era forma çò de:
Tanben i a proposicions damb çò entà repréner era referéncia a ua afirmacion anteriora:
Ramplitz damb que, qui, o çò que:
Çò que mos pòrte tath cas generau des formes incorrèctes damb lo, que cau tostemp evitar.
Ne dam exemples e solucions ena taula:
Cossent damb lo que s'a dit abans…
Cossent damb çò que s'a dit abans…

Es tempsi verbaus establissen ua succession importanta entà organizar intèrnament eth tèxte e mantier era coeréncia damb era realitat de dehòra.

Servissen ath madeish temps entà coesionar e entà estructurar.

En çò que seguís, es vèrbs son basicaments en passat.

Vos calerà cambiar es tempsi verbaus d’acòrd damb es indicacions qu’auetz ena dreta.

Bruce Frederick Joseph Springsteen neishec en Long Branch, Naua Jersey, en 1949.

Era inspiracion entà èster musician li arribèc quan veiguec a Elvis Presley en Ed Sullivan Show.

Quan auie 13 ans se crompèc era prumèra guitarra.

Ara edat de 16, era sua mair poguec obtier un prèst entà crompar-li ua guitarra Kent que costaue 60 dòllars, eveniment que rememorèc ena cançon «The Wish» (eth desir).

Eth 1965 venguec guitarrista en grop The Castiles, e dempús tanben i prenguec eth ròtle de vocalista principau.

Editèc eth prumèr album eth 1973, titolat Greetings from Asbury Park , que venec tot just 25.000 còpies e auec pòga acuelhuda ena critica maugrat era preséncia de cançons coma "Spirit In The Night" o "Blinded By The Light".

Eth disc següent siguec The wild, the innocent and the E street suffle, que siguec editat eth madeish an e auec un impacte mès gran damb tèmes coma "Rosalita (Come Out Tonight"), "Incident on 57th street" o "New York City Serenade".

Er an 1974, eth critic musicau Jon Landau, dempús d’assistir a un des sòns concèrts escriuec ua frasa que passèc tara istòria dera musica: «e en ua nit qu’auia besonh de senter-me joen, eth me hèc a sénter coma s’escotèssa musica per prumèr còp.

È vist eth futur deth rock and roll, e eth sòn nòm ei Bruce Springsteen».

Eth prumèr succès de public e critica siguec Born tu run (1975), album que conten bères ues des milhors composicions dera carrèra de Springsteen, e ath madeish temps dera istòria deth rock.

Se tracte de tèmes coma «Born to run», «Jungleland», «Backstreets» o «Thunder Road».

Quan semblaue qu’eth sòn enairament auie demorat frenat, eth 1978 enregistrèc e lancèc Darkness on the Edge of Town, un des milhors disqui dera sua carrèra e eth començament dera sua milhor etapa coma poèta urban, damb istòries esclatantes sus perdedors dera societat.

Dempús arribèren The River (1980), Nebraska (1982), Born in the U.S.A. (1984).

A partir deth 1991 inicièc un camin mès acustic e intimista, a imatge de Bob Dylan, damb disqui coma Human touch (1992) o Lucky town (1992).

Eth 1994 obtenguec un Oscar de Hollywood pera cançon Streets of Philadelphia dera banda sonora deth film Philadelphia (1992), dirigida per Jonathan Demme.

Damb eth nau sègle se produsic un virament important ena sua carrèra quan enregistrèc The Rising (2002).

Eth cambi de son siguec evident e tornèc tàs arraïcs deth sòn ròck mès pur.

Quan era critica ja enterraue a Springsteen, ressorgic damb un disc e un torn memorables.

Eth succès siguec incontestable e propicièc un nau torn mondiau d’a on gessec eth DVD Live In Barcelona, que recuelh eth concèrt enregistrat eth 16 d’octobre de 2002 en Palai Sant Jordi.

Observatz que i a ua coerència ena succession de tempsi verbaus.

Soent emplegam present istoric, ei a díder que parlam deth passat emplegant eth present.

Quan eth temps de referéncia ei en present, alavetz es eveniments que i seguissen se pòden exprimir en futur.

Mès se cambiam eth temps de referéncia de present tà passat, alavetz çò qu’abans ère exprimit en futur s’exprimirà en condicionau:

Eth 1936 es militars s’aucèren contra eth govèrn democratic; dempús vieren tres ans de guèrra.

Eth 1936 es militars s’aucen contra eth govèrn democratic; dempús vieràn tres ans de guèrra.

Eth 1936 es militars s’aucèren contra eth govèrn democratic; dempús vierien tres ans de guèrra.

Cau díder, totun, qu’aqueres combinasons son relativament dubèrtes e que podem trobar d’autes formules.

È vist eth futur deth rock and roll, e eth sòn nòm ei Bruce Springsteen».

The River (1980), Nebraska (1982), Born in the U.S.A. (1984).

The Rising (2002).

Quan redigim en passat cau qu’empleguem corrèctaments era succession entre preterit e plus-que-perfècte.

Jusèp Condò siguec capelhan en diuèrsi edrets de Catalonha.

Dempús, ath finau dera sua carrèra, se trasladèc tara Val d’Aran a on escriuec era part mès coneguda dera sua òbra.

Jusèp Condò siguec capelhan en diuèrsi edrets de Catalonha.

Dempús, ath finau dera sua carrèra, se trasladèc tara Val d’Aran a on escriuec era part mès coneguda dera sua òbra.

Ath finau dera sua carrèra, Jusèp Condò se trasladèc tara Val d’Aran, a on escriuec era part mès coneguda dera sua òbra Abans, auie estat capelhan en diuèrsi edrets de Catalonha.

Aplicatz-ac ath fragment que seguís, auent en compde çò qu’auetz lejut abans sus Springsteen:

È vist eth futur deth rock and roll, e eth sòn nòm ei Bruce Springsteen».

Unitat 5.

Es proposicions relatives son es introdusides per un relatiu.

Quini tipes de relatius i a?

Toti es pronòms relatius an ua foncion dobla: hèn de ligam entre un substantiu e ua proposicion subordinada que lo complemente e, ath madeish temps, remeten a ua foncion qu’aqueth substantiu hè laguens dera proposicion subordinada.

Eth relatiu que pòt hèr referéncia a persones o a causes e inserís era proposicion adjectiva laguens der espaci de referéncia deth substantiu que complemente:

Aguesta ròda naua se des·hole tostemp + Ara bici li metí era ròda ager.

En prumèr cas, era foncion deth camin ena subordinada ei de subjècte, mentre qu’en segon cas era foncion dera ròda ena subordinada ei d’objècte dirècte.

Aguestes proposicions a on auem un article o demostratiu qu’introdusís un nòm qu’ei complementat pera proposicion de relatiu, admeten era elision deth nòm, e parlam donques de relatives d’elision:

Guardatz que, tostemp que se da aquerò, er espaci qu’a demorat entre determinant e relatiu poirie èster ramplit per un substantiu:

D’aguestes ne dideram relatives d’elision.

Sajatz de díder a on i a elisions e a on i a relatives d’elision:

Eliditz atau es nòms que pogatz en tèxte que seguís:Coma en d’auti tempsi passauen es tarraquets pes pòrts, aué es carretères que trauessen es Pirenèus ven a passar camions de contunh.

Çò qu’ei: usabilitat que vò díder ua comunicacion eficienta, e usabilitat que vò díder eth paradís instantani.

Toristes que massifiquen es endrets e toristes que cerquen «escotar eth silenci» coma enes anóncies de coches SUV.

Gestors que trabalhen pera imatge, gestors que trabalhen pes servicis, e gestors que trabalhen pera economia de mercat, coma extremitats que non saben que son d’un madeish còs.

Eliditz atau es nòms que pogatz en tèxte que seguís:

Coma en d’auti tempsi passauen es tarraquets pes pòrts, aué es carretères que trauessen es Pirenèus ven a passar camions de contunh.

Çò qu’ei: usabilitat que vò díder ua comunicacion eficienta, e usabilitat que vò díder eth paradís instantani.

Toristes que massifiquen es endrets e toristes que cerquen «escotar eth silenci» coma enes anóncies de coches SUV.

Gestors que trabalhen pera imatge, gestors que trabalhen pes servicis, e gestors que trabalhen pera economia de mercat, coma extremitats que non saben que son d’un madeish còs.

Enes darrères frases deth tèxte anterior i a tres casi d’estructures a on se repetís un element: usabilitat, toristes, gestors.

Per qué pensatz que non se i hè cap d’elision?

Es proposicions de relatiu pòden èster de dues manères.

Per un costat, adjectives especificatives, que dan ua informacion classificatòria o identificadora:

Per un aute, adjectives explicatives, qu’ahigen informacion non classificatòria e van mercades per ua entonacion separada.

En tèrmes de puntuacion, van mercades coma incís, entre virgules o per un aute mejan que les isòle en tèxte:

Es explicatives s’empleguen soent en contèxte formau entà dar informacion qu’informauments serie organizada sense subordinacion o damb subordinacion mens dirècta:

En contèxte informau se pòden presentar coma proposicions que demanen atencion sus ua circonstància, encara que pogue èster plan coneguda:

E ves?!

Eth constrast especificatives/explicatives ei equivalent de çò que podem trobar sus es adjectius:

Aguest ei un fragment de Era plaça deth Diamant, era novèlla de Mercè Rodoreda, revirada tar aranés per Manuela Ané.

Sajatz d’identificar (1) es subordinades relatives e, se n’i a, didetz (2) se quines son explicatives.

Didetz tanben (3) quan i a elision deth nòm qu’ei complementat pera relativa:E es senhors qu’ac saben, s’eth tramvia ei massa plen e n’i a quauqu’ues qu’an d’èster dretes, se lhèuen e les hèn a sèir, e es que non ac saben, demoren seigudi.

E quan comencè a plorar Quimet lheuèc eth cap per dessús dera virada deth linçò e me demanèc se qué me passaue e li cohessè era vertat: era pòur de morir espartida.

E arric e didec que òc, que i auie un cas, eth cas dera reina Bustamante, qu’eth sòn òme, tà non auer trabalh, la hec a espartir per un shivau e de resultes moric.

E arrir qu’arriràs e mès arrir.

Per aquerò non li podia explicar era net de nòces ara senhora Enriqueta, perqué eth dia deth maridatge, quan arribèrem en pis, Quimet me hec a anar a cercar viures, barrèc era pòrta e hec a durar era net de nòces ua setmana.

Mès çò qu’expliquè ara senhora Enriqueta siguec eth cas dera reina Bustamante e didec que òc, qu’ère terrible, mès qu’encara ère mès terrible çò que hège eth sòn òme, que ja hège ans qu’era ploja l’arrosaue e qu’es mauves li florien ath dessús, que l’estacaue ath lhet crucificada pr’amor qu’era tostemp volie húger.

Aguest ei un fragment de Era plaça deth Diamant, era novèlla de Mercè Rodoreda, revirada tar aranés per Manuela Ané.

Sajatz d’identificar (1) es subordinades relatives e, se n’i a, didetz (2) se quines son explicatives.

Didetz tanben (3) quan i a elision deth nòm qu’ei complementat pera relativa:

E es senhors qu’ac saben, s’eth tramvia ei massa plen e n’i a quauqu’ues qu’an d’èster dretes, se lhèuen e les hèn a sèir, e es que non ac saben, demoren seigudi.

E quan comencè a plorar Quimet lheuèc eth cap per dessús dera virada deth linçò e me demanèc se qué me passaue e li cohessè era vertat: era pòur de morir espartida.

E arric e didec que òc, que i auie un cas, eth cas dera reina Bustamante, qu’eth sòn òme, tà non auer trabalh, la hec a espartir per un shivau e de resultes moric.

E arrir qu’arriràs e mès arrir.

Per aquerò non li podia explicar era net de nòces ara senhora Enriqueta, perqué eth dia deth maridatge, quan arribèrem en pis, Quimet me hec a anar a cercar viures, barrèc era pòrta e hec a durar era net de nòces ua setmana.

Mès çò qu’expliquè ara senhora Enriqueta siguec eth cas dera reina Bustamante e didec que òc, qu’ère terrible, mès qu’encara ère mès terrible çò que hège eth sòn òme, que ja hège ans qu’era ploja l’arrosaue e qu’es mauves li florien ath dessús, que l’estacaue ath lhet crucificada pr’amor qu’era tostemp volie húger.

Eth relatiu QUE l’auem tanben en proposicions substantives de tipe nèutre:

Es frases damb çò que, coma Çò que diden ei çò que vau, entren en cas generau deth çò coma referent nèutre o generic, damb dues formes basiques çò que e çò de.

Es relatives nèutres damb çò son tostemp dera forma çò que:

S’en madeish contèxte i metem adjectius, alavetz era connexion pren era forma çò de:

Tanben i a proposicions damb çò entà repréner era referéncia a ua afirmacion anteriora:

Ramplitz damb que, qui, o çò que:

Çò que mos pòrte tath cas generau des formes incorrèctes damb lo, que cau tostemp evitar.

Ne dam exemples e solucions ena taula:

Cossent damb lo que s'a dit abans…

Cossent damb çò que s'a dit abans…